En literatura i pintura, citaríem entre molts altres autors a Luci Apuleu, Cervantes, els germans Grimm, Juan Ramón Jiménez, Tomás de Iriarte, Giotto di Bondone, El Bosco, Goya, Picasso ...

En l'actualitat, el cinema d'animació, el converteix en un personatge que parla.

Els rucs contribueixen, en moltes parts del món, a realitzar àrdues tasques.

Imaginem el que pot significar per a una família d'aquests països la pèrdua o la mort del seu ase ... una situació que afecta greument l'economia familiar; es queden sense tracció animal (potser  l'única  de la que disposen) i sense força per llaurar camps, transportar mercaderia, obtenir aigua ...

A les nostres latituds les passejades en ruc, la seva utilització per prevenir incendis (es mengen el sotabosc) i la seva cura com a mascotes són els principals usos.

Suaus, laboriosos i intel·ligents, humiliats per algunes persones, respectats per d´altres i maltractats en algunes festes que encara assolen a la nostra geografia.
En les tasques del camp els nostres avantpassats tenien l'ajuda de mules i rucs; encara avui podem veure, incrustades en els vells murs d'alguns pobles, les anelles de ferro que utilitzaven per a subjectar els rucs mentre els pagesos assistien al mercat.

Mentre anem discorrent per mil·lenaris senders, aquest animal, carregat amb les seves alforges, és el fidel acompanyant que generarà moltes anècdotes.

Del ruc en coneixerem la història, les necessitats, els costums i el tracte. N´ aprendrem fins on  la teva curiositat t´estimuli i els nostres coneixements ens ho permetin.
Matinals, excursions d'una o diverses albes i si ens animem, un llarg viatge a terres llunyanes ...

Trepitjant la mateixa terra dels nostres avantpassats ens aproximarem a la història, al paisatge, a la flora i la fauna, viurem moments únics ... una matinada, una parada al migdia sota l'ombra protectora d'un roure, un bivac sota les estrelles, un bany al rierol i si s'escau, alguna lectura comentada i converses al voltant de la vida...

Ens agrada sentir el raig del sol, el perfum humit després d'una pluja, la furtiva gota de suor que rellisca per la nostra galta, o el fred hivernal que intenta filtrar-se entre les escletxes del nostre anorac ... Estirar la vista fins els últims horitzons o concentrar-nos en el ràpid caminar de les formigues, que com rècules de minúsculs rucs, s'afanyen a transportar petits grans de blat.
La fugacitat de la trobada amb vilatans o caminants, la salutació, la conversa i seguim ...